1000 ANYS D’HISTÒRIA

1000 anys d’història
Lofrid – Lofredo – Llufriu – Llofriu

 

Segons l’historiador local Joan Badia, el nucli de Llofriu (nom d’origen germànic) té origen romà. S’han trobat fragments de terrisses romanes en els murs del costat de tramuntana de l’església, així com a les parets de tanca dels horts veïns.

Llofriu és anomenat Lofrid l’any 1061, com a possessió de Ramon Berenguer I, quan signà un conveni amb el cavaller Dalmau Bernat de Peratallada. Conveni pel qual l’esmentat cavaller havia de defensar les senyories de Palafrugell, Mont-ras i Llofriu. Així Llofriu quedava unit per un projecte comú de defensa als pobles amb els quals després formaria part d’un mateix territori.

L’església de Sanct Fructuosi és esmentada l’any 1121 en el testament del clergue Berenguer Amat “senyor de Sant Sadurní de l’Heura”, el qual deixà una propietat i les cases que hi havia al costat de l’església de Lofrid, al monestir de Sant Miquel de Cruïlles.

L’any 1141 s’estableix a Barcelona l’Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem i es funda la col·legiata de Santa Anna, que serà la seva seu.

El priorat de Santa Anna esdevé un ric nucli territorial. L’any 1194 Alfons el Cast fa donació de Palafrugell i Llofriu al Sant Sepulcre “villam de Palafrugello et villam de Lofredo” per tal que amb els rèdits d’aquestes viles s’estableixin cinc sacerdots a Terra Santa. Aquests sacerdots, mentre Terra Santa no s’hagi recuperat, prestaran servei en les terres catalanes.

Al segle XII s’inicia una nova forma de govern a les ciutats de domini reial. Aquesta forma de govern arribarà més tard a les ciutats sotmeses a la jurisdicció senyorial, a les viles i als nuclis rurals. A Palafrugell, es troben referències a síndics i jurats a partir de 1368. El prior Joan de Prades fixà el govern de Palafrugell el 1418. Els síndics i consellers eren elegits cada any per la diada de Santa Anna per tots els caps de família del poble. Dels 6 síndics elegits 1 era de Llofriu, i dels consellers.

L’església fou saquejada l’any 1638 pels homes de l’exèrcit castellà en represàlies del combat de Palafrugell (revolta dels veïns contra els soldats castellans de Felip IV allotjats a Palafrugell en resposta al pillatge i saqueig a què estaven sotmesos. Considerada com l’origen de la Guerra del Segadors).

Tot i que Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell, la parròquia de Sant Fruitós sempre ha estat independent. En els documents parroquials a partir del 27 de febrer de 1736 el clergue Joan Baptiste Jofre l’anomenà Llufriu, tot i que en les cites dels llibres anteriors que daten des del 1500 sempre l’havien anomenat Llofriu.

El 29 de setembre de 1931 mossèn Josep Birba va restablir el seu nom actual.

El règim senyorial del priorat de Santa Anna no es va acabar fins a la desamortització dels béns eclesiàstics a la primera meitat del segle XIX (1827?). A partir d’aquell moment començaren les eleccions de regidors i alcaldes de Barri (en substitució del Síndic).

Durant la Guerra Civil l’alcalde de barri va anar perdent les seves funcions fins a quedar-se com a figura purament testimonial.

L’any 1979 es va constituir l’Associació de Veïns de Llofriu, recollint en el seu president la representació que abans havien tingut síndics o alcaldes de barri i com a resposta a la necessitat de tenir més representació autonòmica a l’Ajuntament de Palafrugell.